La Intercol·legial Tècnica del Vallès organitza, el pròxim dimarts 19 de març, una visita tècnica guiada a un habitatge passiu rehabilitat a L'Ametlla del Vallès. El guiatge anirà a càrrec de l'equip encarregat de la rehabilitació, encapçalat per l'arquitecta Marta Prims, l'aparellador Magí Cuberta i l'enginyer Artur Garcia, que ens explicaran in situ el procés seguit per aconseguir l'estàndard Passivhaus.
El projecte consisteix en la rehabilitació d'una casa d'estiueig modernista, construïda l'any 1932 a L'Ametlla del Vallès. Es va fixar el repte d'obtenir un habitatge passiu i, per aconseguir-ho, es va optar per construir una caixa d'entramat lleuger de fusta a l'interior de les façanes existents, enderrocant tot el trasdossat interior, envans i coberta. La casa és un únic espai obert, que s'organitza amb un nucli central que són l'escala i el bany i consta de la planta baixa i un petit altell fent un total de 83,6 m2. Per tal de garantir un bon assolellament i aprofitar l'energia solar, es va crear una coberta amb forjats de fusta d'avet laminada a dos nivells que permet l'obertura de finestres cap a sud, que aporten una bona il·luminació natural durant tot el dia. En crear aquesta nova caixa interior, amb una bona execució i amb portes i finestres d'altes prestacions, es va aconseguir una molt bona hermeticitat a l'aire passant exitosament el test Blower Door, i aconseguint fàcilment l'absència de ponts tèrmics.
Aquests factors, juntament amb un bon aïllament tèrmic i una ventilació mecànica amb recuperador de calor, fan que la casa tingui una demanda d'energia molt baixa i que amb aparells de baix consum es pugui cobrir.
Un bon disseny i una execució curosa dels detalls és essencial en la construcció d'una casa passiva per tal de garantir les altes exigències de l'envolvent i la tecnologia de l'edifici que permeten tenir aquest consum d'energia tan baix.
Si voleu assistir, escriviu un correu a valles@coac.cat.
L’Arxiu Històric ha finalitzat la catalogació del fons dels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt. Durant anys s’ha treballat per endreçar i classificar els més de 180 expedients, formats per plànols, documentació escrita i fotografies que els dos arquitectes havien acumulat al llarg de la seva trajectòria professional i que la seva néta, Pauline Puig, va donar a l’Arxiu Històric del COAC.
L’Arxiu Històric ha pogut catalogar 130 expedients vinculats a l’obra de Ramon Puig i Gairalt. Entre els projectes que s’han pogut classificar hi destaquen el gratacel de Collblanc, la biblioteca popular del Vendrell o la casa Pidelaserra. Pel que fa a l’obra conservada del seu germà, Antoni Puig i Gairalt, hi consten 56 expedients, entre els quals hi ha la primera proposta de l’aeroport del Prat, la fàbrica Myrúrgia o la casa Cervelló a Begues.
Les obres catalogades permeten estudiar projectes que van des del modernisme tardà fins al racionalisme. A més a més, en el cas del fons de Ramon Puig Gairalt, és també de vital importància per a l’estudi de l’arquitectura de l’Hospitalet de Llobregat, ja que molta de la seva obra es localitza en aquesta població.
L'Arxiu Històric del COAC custodia els fons professionals de més de 150 arquitectes i és un dels centres de documentació més importants d'Europa. El conjunt documental dipositat al Col·legi estableix un complet mapa que permet representar l'aportació dels mestres d'obra des dels temps de la Renaixença fins a l'arquitectura dels nostres dies.