Cicle de Conferències Dissenyes o treballes?

Pregunta | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
Disseny del nou entorn | |||||
Facilitat d’ús | |||||
Utilitat de les gestions que pots realitzar | |||||
Impressió general |
Presentació de la Taula de Diversitat. COAC 360:...
Presentació de la Taula de...
Conferència: L’aventura moderna de l'arquitectura...
Conferència: L’aventura moderna...
IA, arquitectura, dret i ètica: Algoritmes sense biaixos...
IA, arquitectura, dret i ètica:...
Reducir el desgaste causado por los visitantes
El volcán Saxhóll, de 45 metros de altura, se levanta en los campos de lava cubierta de musgo en el Parque Nacional Snæfellsjökull en la península de Snæfellsnes, al oeste de Islandia. La colina es un objetivo popular con vistas excelentes de lava sin fin, el océano Atlántico en la lejanía y el pintoresco glaciar de Snæfellsjökull. La subida a la cima tiene su recompensa también con la oportunidad de ver su cráter. A modo de anécdota, el cráter se conoce como el lugar en el que Jules Verne imaginó la entrada al centro de la tierra.
El paseo hasta la cima de Saxhóll sigue un camino formado a lo largo del tiempo por los visitantes que acceden a él. El aumento de visitantes de los últimos años comenzó a notarse: las laderas y los materiales de las montañas empezaban a deformarse y el camino hacia arriba ya se dividía en caminos paralelos y deformados. Por este motivo, en 2014 se decidió intervenir para evitar un mayor daño al paisaje.
La escalera al cielo y al infierno
El equipo formado por Landlag ehf y el arquitecto Þráinn Hauksson diseñaron una escala de acero negro que sigue el antiguo camino. La escalera se dibuja en dos curvas que confluyen a medio camino en un pequeño lugar con un banco donde los visitantes pueden descansar en su ascenso por los 396 peldaños. La longitud total del camino es de 160 metros y la anchura de 1,5 metros, suficiente para que dos personas se encuentren o caminen una al lado de la otra.
El proyecto finalizó en 2016, y rápidamente el acero negro se fue oxidando para mezclarse con los tonos rojos del cráter volcánico y la vegetación ártica/alpina. El resultado es la buena acogida que ha tenido por parte de los visitantes, que a menudo nombran el camini en las redes como "la escala naranja" o "la escalera al cielo". El equipo de arquitectos, basándose en la denominación metafórica que tienen los cráteres como puerta de entrada a las llamas ardientes del infierno, decidió nombrar el proyecto "La escalera al cielo y el infierno".
Este proyecto ya fue seleccionado para tres premios en 2017: el Premio Nordic Architecture Fair en Gothenfurt, los Premios Island Design Awards y los Premios Culturales DV Reikiavik en Islandia.
Premio Internacional de Paisaje Rosa Barba
En el marco de la Bienal Internacional de Paisaje, organizada por el Colegio de Arquitectos de Cataluña y la Universidad Politécnica de Cataluña, se concede el prestigioso Premio Internacional Rosa Barba, que distingue los mejores proyectos de paisaje realizados todo el mundo. El Premio, con una dotación económica de 15.000 euros, cuenta con el apoyo de la Fundación Banc de Sabadell. En esta décima edición se han recibido 232 proyectos.
El Jurado de esta edición lo han integrado Gary R. Hilderbrand, profesor de Arquitectura del Paisaje en Harvard; Walter Hood, profesor y antiguo director de Arquitectura del Paisaje en la Universidad de California; Kathryn Moore, presidenta de la International Federation of Landscape Archiects (IFLA) y catedrática de paisaje en la Universidad de Birmingham City University, UK; Teresa Moller, arquitecta paisajista, y Michael Jakob, professor en HEPIA y HEAD en Ginebra.
Más información en la página web de la Bienal Internacional del Paisaje
Reduir el desgast causat pels visitants
El volcà Saxhóll, de 45 metres d'alçada, s'aixeca dels camps de lava coberta de molsa al Parc Nacional Snæfellsjökull a la península de Snæfellsnes, a l'oest d'Islàndia. El turó és un objectiu popular amb vistes excel·lents de lava sense fi, l'oceà Atlàntic a la llunyania i la pintoresca glacera de Snæfellsjökull. La pujada al cim es recompensa també amb l'oportunitat de mirar cap al seu cràter. A mode d’anècdota, el cràter es coneix com l’indret en el qual Jules Verne va imaginar l’entrada al centre de la terra.
El passeig fins al cim de Saxhóll segueix un camí format al llarg del temps pels visitants que hi accedien. L’augment de visitants dels últims anys va començar a notar-se: els vessants i els materials de les muntanyes començaven a deformar-se i el camí cap a dalt ja es dividia en camins paral·lels i deformats. Per aquest motiu, el 2014 es va decidir intervenir per evitar un major dany al paisatge.
L’escala al cel i l’infern
L’equip format per Landlag ehf i l’arquitecte Þráinn Hauksson van dissenyar una escala d’acer negre que seguís l’antic camí. L’escala es dibuixa en dues corbes que conflueixen a mig camí en un petit indret amb un banc on els visitants poden descansar en el seu ascens pels 396 esglaons. La longitud total del camí és de 160 metres i l’amplada d’1,5 metres, suficient perquè dues persones es trobin o caminin una al costat de l’altra.
El projecte va finalitzar l’any 2016, i ràpidament l'acer negre es va anar oxidant per barrejar-se amb els tons vermells del cràter volcànic i la vegetació àrtica/alpina. El resultat és la bona acollida que ha tingut per part dels visitants, que sovint anomenen el camí a les xarxes com “l’escala taronja” o “l’escala al cel”. L’equip d’arquitectes, basant-se en la denominació metafòrica que tenen els cràters com a porta d’entrada a les flames ardents de l’infern, va decidir anomenar el projecte com “L’escala al cel i l’infern”.
Aquest projecte ja va ser seleccionat per a tres premis el 2017: el Premi Nordic Architecture Fair a Gothenfurt, els Premis Island Design Awards i els Premis Culturals DV Reykjavík a Islàndia.
Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba
En el marc de la Biennal Internacional de Paisatge, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, es concedeix el prestigiós Premi Internacional Rosa Barba, que distingeix els millors projectes de paisatge realitzats arreu del món. El Premi, amb una dotació econòmica de 15.000 euros, compta amb el suport de la Fundació Banc de Sabadell. En aquesta desena edició s’han rebut 232 projectes.
El Jurat d’aquesta edició l’han integrat Gary R. Hilderbrand, professor d’Arquitectura del Paisatge a Harvard; Walter Hood, professor i antic director d’Arquitectura del Paisatge a la Universitat de Califòrnia; Kathryn Moore, presidenta de la International Federation of Landscape Archiects (IFLA) i catedràtica de paisatge a la Universitat de Birmingham City University, UK; Teresa Moller, arquitecta paisatgista, i Michael Jakob, Professor a HEPIA i a HEAD a Ginebra.
Més informació a la pàgina web de la Biennal Internacional de Paisatge