Acupuntura de la ciutat - Zagreb
Zagreb és una ciutat d'extrems en termes urbanístics. Si deixem de banda el seu centre històric i el seu eixample de finals del segle XIX - principis del S. XX, amb la seva característica arquitectura d'estil Augsburg, el que ens trobem és un paisatge heterogeni de torres d'oficines construïdes a prop de les agrupacions de cases baixes del període d'entreguerres i blocs d'habitatge massiu dels anys 60, que estan combinats amb una apreciable arbitrarietat i falta de planificació urbanística.
Encara avui, la pràctica urbanística a Zagreb és una disciplina a la deriva que aparentment està dominada per interessos polítics i corporatius i que no respon necessàriament a les necessitats de la població o a la racionalitat d'una planificació a llarg termini.
D'altra banda i des de baix, emergeixen iniciatives intel·ligents com CITY ACUPUNTURE que fan de contrapunt i llancen una mica de llum en aquest fosc panorama.
L'acupuntura de la ciutat és un escamot urbanístic que impregna de color, píxel a píxel, algunes zones grises de la ciutat, millorant d'una forma eficient la qualitat de l'espai públic a petita escala, donant impuls a una zona concreta i esperant que produeixi un efecte positiu expansiu a les immediacions. Mitjançant una sèrie d'intervencions petites i concretes, té com a objectiu millorar la qualitat de la vida urbana, augmentar la cohesió social de la comunitat local i enfortir la identitat del barri.
Entre el 2012 i el 2014, en el marc d'un projecte cofinançat per la UE (CULTURA 2007-2013) amb el mateix nom, aquesta forma d'actuar en l'entorn urbà ha estat assajada en 5 ciutats: Skopje, Belgrad, Zagreb, Sarajevo i Split , involucrant a centenars de joves voluntaris en diferents equips multidisciplinaris que van portar a terme un gran nombre d'intervencions arquitectònic - urbanístiques, de disseny, paisatgístiques o artístiques.
Després de diagnosticar certs punts problemàtics dins de diferents barris de la ciutat es van organitzar una sèrie de workshops en els quals els participants es familiaritzen amb els emplaçaments i la seva càrrega social, formant equips interdisciplinaris segons afinitats, tipus d'intervenció o la seva micro localització.
En la segona fase, partint d'unes estratègies i conceptes bàsics es van desenvolupar les propostes d'intervenció. Posteriorment, es van presentar als habitants i es van establir discussions sobre els diferents projectes que van quedar recollits en una exposició en línia.
Els projectes, en general, van ser recolzats amb entusiasme a nivell local (o de barri) i malauradament en menor mesura per estaments més alts.
Moltes de les propostes s'han executat rebent una alta aprovació per part dels usuaris. Els projectes han estat reconeguts com refrescants i humanitzats a diferència de la pràctica comuna urbanística.
Les intervencions a Zagreb es van centrar al barri de Trnje - Savica i es van desenvolupar propostes sobre 12 localitzacions entre els 5 equips participants. A continuació es descriuen alguns dels projectes que s'han portat a la pràctica:
InOut La intervenció va consistir en pintar de groc un pas inferior a la via ràpida que delimita barri per la seva banda nord. Aquesta transformació va ser realitzada voluntàriament per l'equip de City acupuncture en cooperació amb artistes locals. L'actuació compta amb el suport dels veïns i ha millorat enormement la sensació espacial del lloc. Els grafiters respecten la intervenció.
The Cube Recuperació d'un espai de joc per a nens mitjançant la separació amb murets de dues superfícies una per als nens petits i una de major superfície dedicada a mini futbol. La intervenció va incloure la instal·lació de bancs de fusta multi usos. Actualment l'espai és utilitzat pels nens per a una gran varietat de jocs.
Would You Like a Square? Localitzat a l'aparcament del mercat de Savica, la intervenció va consistir a llançar la iniciativa Vols una plaça? Instal·lant-se un gran pòster amb una simulació del que podria ser aquesta plaça. Aquesta iniciativa va derivar en la convocatòria d'un concurs urbanístic - arquitectònic d'idees.
Stop By Aquest projecte transforma l'espai sense ús sota el pont que creua el riu Sava, a l'extrem sud del barri, en un espai multifuncional d'esport i cultura. Es construeixen una grada i un escenari on s'instal·la una pantalla. La intervenció pretén la incorporació de nous continguts a barri que puguin fer servir aquesta instal·lació.
Dynamo I love Situat al passeig situat a la mota de protecció del riu Sava, en una zona sense enllumenat públic, aquesta intervenció consisteix en la instal·lació de tres bicicletes estàtiques d'acer que al posar-les en funcionament il·luminen una zona mitjançant la incorporació d'un fanal . La intervenció inclou també dos bancs. Aquesta nova zona exerceix de pol d'atracció potenciant l'ús públic i estimula la creació de noves iniciatives.
Com a conclusió:
"City Acupuncture" és una proposta fresca, pragmàtica, participativa i interdisciplinar que pretén involucrar els usuaris en un tipus d'urbanisme social i eficaç buscant millorar les condicions urbanes a petita escala. "City Acupuncture" posa els pegats a l'urbanisme de Zagreb a l'espera que es donin les condicions adequades i es tingui la determinació política per solucionar temes candents de primer ordre com la millora de la mobilitat, la Inter connectivitat entre barris o la relació de la ciutat amb el riu Sava, essencials per al futur de la ciutat i dels seus habitants.
Francisco Javier Luri Sant Vicente, arquitecte. Corresponsal del COAC a Zagreb, Croàcia
Referències:
Catàleg del projecte City Acupuncture - ISBN 978-953-95350-8-5
Societat d'arquitectes de Zagreb (coordinador de projecte)
Kristina Careva, Olja Ivanovic, Úrsula Juvan, Martina Kapuđija, Matej Korlaet, Rene Lisac, Tomislav Soldo, Davorka Perić, Vesna Vrga Perović
Societat d'arquitectes de Croàcia (Društvo Arhitekata Zagreb) www.d-a-z.hr
Agraïments:
Rene Lisac
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
La vivienda en Berlín
Berlín crece a gran velocidad y se prevé que en los próximos diez años la población llegue a los cuatro millones de habitantes. Así lo afirma el senador de Berlín Andreas Geisel (SPD), siempre y cuando sigan llegando a la ciudad 10.000 refugiados cada año. Si no se cumple esta premisa, la ciudad alcanzará de todos modos esta cifra en el año 2030. Si nos remontamos al año 1925, Berlín ya tenía una población que superaba los cuatro millones y era la tercera ciudad europea más poblada, sólo por detrás de Londres y París. Después de la Segunda Guerra Mundial la población disminuyó considerablemente y para su total recuperación han sido necesarias varias décadas. La llegada de nueva población en la ciudad no proviene de otras zonas de Alemania, sino de otros países como Turquía, Polonia, Italia, Bulgaria y Rusia, entre otros. Hoy en día los extranjeros ya representan un 16% de la población de Berlín.
Al fenómeno de la inmigración se añade al del turismo, que no ha parado de crecer en los últimos diez años y se ha convertido en uno de los sectores económicos más potentes para la ciudad. En este sentido, el paralelismo que se puede establecer con la ciudad de Barcelona es extraordinario: se baten constantemente récords de pernoctaciones, la centrifugación que sufren los comercios y vecinos de toda la vida en los barrios más céntricos es imparable, los nuevos comercios orientan exclusivamente a los turistas, el espacio público es ocupado por las visitas guiadas, las vías públicas por los autobuses turísticos, el precio de los alquileres aumenta exponencialmente, etc.
La presión inmobiliaria en Berlín ha transformado el paisaje urbano y la ha ocupado con grúas y andamios que recuerdan de forma preocupante los mejores tiempos de la burbuja inmobiliaria en nuestro país. Las circunstancias son otras, pero el resultado es igualmente incierto.
El reto que ahora debe afrontar la ciudad es la gran demanda de vivienda que, según los datos que ha publicado este año el Senado de Berlín, sólo puede cubrir si cada año se construyen aproximadamente entre 15.000 y 20.000 viviendas. Aunque la iniciativa privada está presente en toda la ciudad y no faltan los proyectos de viviendas de lujo en los barrios más céntricos, cuando se habla de vivienda a un precio asequible la participación de la administración local se hace imprescindible. El Senado de Berlín dispone de seis sociedades dedicadas a la vivienda (degewo, GESOBAU, GEWOBAG, HOWOGE, STADT UND LAND y WBM). Estas sociedades gestionan un amplio mercado de viviendas de alquiler y aparte de desarrollar las tareas propias de una agencia inmobiliaria emprenden las obras de rehabilitación y mantenimiento necesarias. Actualmente también establecen colaboraciones entre ellas para afrontar los nuevos proyectos de vivienda de gran escala. Lamentablemente la presión inmobiliaria de la iniciativa privada no facilita la integración de estos nuevos proyectos residenciales en la estructura urbana actual.
El sentido de colectividad va perdiendo fuerza en una ciudad que se caracterizaba por sus movimientos sociales. Las cooperativas para la construcción de edificios de vivienda plurifamiliar, que tenían una larga tradición en la ciudad, han ido desapareciendo. La administración apoyaba y acompañaba estas iniciativas, que eran financiadas de forma colectiva por las cajas de ahorros. Hoy en día las cooperativas han dejado el paso a las Baugruppe, donde también se agrupan los promotores-usuarios a los que van destinados las viviendas, pero la financiación se aporta de forma individual y los espacios comunes se reducen al mínimo necesario. En el campo de la vivienda para estudiantes, los proyectos de microviviendas van tomando el protagonismo a los pisos compartidos (WG's). El precio de un piso de 40m² resulta a menudo más económico que el de una habitación en un piso convencional en el centro de la ciudad y al mismo tiempo ofrece al estudiante su propio espacio, así como servicios comunes.
La problemática del encarecimiento de la vivienda, la centrifugación urbana y la especulación inmobiliaria centra actualmente el debate político de la ciudad. En las elecciones del pasado mes de septiembre los partidos políticos presentaban sus propuestas para poner freno, encontrar las formas de identificar a tiempo los emplazamientos más vulnerables y proteger el tejido social allí donde se encuentre amenazado. La administración local ya ha creado planes de actuación en determinadas zonas, por ejemplo, para evitar que el propietario realice reformas que implicarían un encarecimiento del alquiler. El gobierno local también ha aprobado una limitación del aumento de los alquileres: el 10% por encima de la media del precio de alquiler de la zona. De esta manera los alquileres antiguos permiten mantener la media por debajo de lo que la presión del mercado conllevaría.
En su historia, Berlín ya afrontó después de la Primera Guerra Mundial una gran demanda de vivienda. Eran los tiempos de la República de Weimar, de ideología marcadamente socialdemócrata. Desde la administración local se impulsó el planeamiento de los primeros proyectos de vivienda social de Berlín. Las nuevas viviendas debían ser públicas, sociales, confortables, luminosas y salubres. Al frente del equipo redactor figuraba el arquitecto expresionista Bruno Taut, muy influenciado por el concepto de ciudad-jardín inglés. Colaboraron los arquitectos Martin Wagner, Walter Gropius, Heinrich Tessenow y Hans Scharoun entre otros. Optaron por el lenguaje de la arquitectura moderna, dejando atrás el ornamento que había caracterizado la arquitectura de la época del Imperio alemán. A las zonas exteriores se les dio una gran importancia y fueron desarrolladas por los paisajistas Ludwig Lesser y Leberecht Migge. Seis de los grupos de viviendas realizadas en Berlín en esta época fueron declarados en 2008 Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO: Gartenstadt Falkenberg, Siedlung Schillerpark, Großsiedlung Britz, Wohnstadt Carl Legien, Weiße Stadt y Großsiedlung Siemensstadt.
El colectivo de los arquitectos de Berlín, representado por su Colegio profesional, hasta ahora no ha participado activamente en este debate. Los premios de arquitectura de 2016 recogidos en la exposición “da! Architektur in und aus Berlin 2016” muestran principalmente proyectos de vivienda de alto estándar, rehabilitaciones de alta eficiencia energética e incluso muestra un aparcamiento para cochecitos de niños. Se echa de menos alguna referencia al tema de la vivienda social en Berlín. Por otro lado, es lamentable que gran parte de la arquitectura que se construye hoy en día en los solares más céntricos de la ciudad sea una copia de la arquitectura residencial de principios del siglo pasado, con cornisas y motivos neoclásicos en las fachadas incluidos.
El reto que supone el crecimiento de la ciudad es fascinante. Esperamos que todos los agentes implicados en el proceso, principalmente arquitectos y administraciones, encuentren una respuesta al nivel de las expectativas creadas, tanto a nivel arquitectónico como social.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC en Berlín, Alemania
Berlin auf dem Weg zur Vier-Millionen-Stadt. Von Ulrich Zawatka. 13.01.2016. Der Tagesspiegel
Siedlungen der 1920er Jahre. Senatsverwaltung für Stadtsentwicklung und Umwelt. Berlin.de
Wohnungsnot. Berlin plant Microwohnungen für Studenten. Von Torsten Landsberg. 11.10.2016. Berliner Zeitung
Milieuschutz. Bezirk Mitte will Kiezbewohner vor Verdrängung schützen. Von Katrin Lange. 28.02.2015. Berliner Morgenpost.
Ausstellung der Architektenkammer im Stilwerk. Wie aus einer anderen Zeit. Von Bernhard Schulz. 14.03.2016. Der Tagessspiegel
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
L'habitatge a Berlín
Berlín creix a gran velocitat i es preveu que en els pròxims deu anys la població arribi als quatre milions d’habitants. Així ho afirma el senador de Berlín Andreas Geisel (SPD), sempre i quan segueixin arribant a la ciutat 10.000 refugiats cada any. Si no es compleix aquesta premissa, la ciutat assolirà de totes maneres aquesta xifra l’any 2030.
Si ens remuntem a l’any 1925, Berlín ja tenia una població que superava els quatre milions i era la tercera ciutat europea més poblada, només per darrere de Londres i París. Després de la Segona Guerra Mundial la població va disminuir considerablement i per a la seva total recuperació han calgut unes quantes dècades. L’arribada de nova població a la ciutat no prové d’altres zones d’Alemanya, sinó d’altres països com Turquia, Polònia, Itàlia, Bulgària i Rússia, entre d’altres. Avui dia, els estrangers ja representen un 16% de la població de Berlín.
Al fenomen de la immigració s’hi afegeix el del turisme, que no ha parat de créixer en els últims deu anys i s’ha convertit en un dels sectors econòmics més potents per a la ciutat. En aquest sentit, el paral·lelisme que es pot establir amb la ciutat de Barcelona és extraordinari: es baten constantment rècords de pernoctacions, la gentrificació que sofreixen comerços i veïns de tota la vida en els barris més cèntrics és imparable, els nous comerços s’orienten exclusivament als turistes, l’espai públic és ocupat per les visites guiades, les vies públiques pels autobusos turístics, el preu dels lloguers augmenta exponencialment, etc.
La pressió immobiliària a Berlín ha transformat el paisatge urbà i l’ha ocupat amb grues i bastides que recorden de forma preocupant els millors temps de la bombolla immobiliària al nostre país. Les circumstàncies són unes altres, però el resultat és igualment incert.
El repte que ara ha d’afrontar la ciutat és la gran demanda d’habitatge que, segons les dades que ha publicat aquest any el Senat de Berlín, només es pot cobrir si cada any es construeixen aproximadament entre 15.000 i 20.000 habitatges. Tot i que la iniciativa privada és present a tota la ciutat i no falten els projectes d’habitatges de luxe en els barris més cèntrics, quan es parla d’habitatge a un preu assequible la participació de l’administració local es fa imprescindible. El Senat de Berlín disposa de sis societats dedicades a l’habitatge (degewo, GESOBAU, GEWOBAG, HOWOGE, STADT UND LAND i WBM). Aquestes societats gestionen un ampli mercat d’habitatges de lloguer i a part de desenvolupar les tasques pròpies d’una agència immobiliària emprenen les obres de rehabilitació i manteniment necessàries. Actualment també estableixen col·laboracions entre elles per a afrontar els nous projectes d’habitatge de gran escala. Lamentablement la pressió immobiliària de la iniciativa privada no facilita la integració d’aquests nous projectes residencials en l’estructura urbana actual.
El sentit de col·lectivitat va perdent força en una ciutat que es caracteritzava pels seus moviments socials. Les cooperatives per a la construcció d’edificis d’habitatge plurifamiliar, que tenien una llarga tradició a la ciutat, han anat desapareixent. L’administració recolzava i acompanyava aquestes iniciatives, que eren finançades de forma col·lectiva per les caixes d’estalvis. Avui dia les cooperatives han deixat el pas a les Baugruppe, on també s’agrupen els promotors-usuaris als quals van destinats els habitatges, però el finançament s’aporta de forma individual i els espais comuns es redueixen al mínim necessari. En el camp de l’habitatge per a estudiants, els projectes de microhabitatges van prenent el protagonisme als pisos compartits (WG´s). El preu d’un pis de 40m² resulta sovint més econòmic que el d’una habitació en un pis convencional al centre de la ciutat i alhora ofereix a l’estudiant el seu propi espai, així com serveis comuns.
La problemàtica de l’encariment de l’habitatge, la centrifugació urbana i l’especulació immobiliària centra actualment el debat polític de la ciutat. En les eleccions del passat mes de setembre els partits polítics presentaven les seves propostes per a posar-hi fre, trobar les formes d’identificar a temps els emplaçaments més vulnerables i protegir el teixit social allà on es trobi amenaçat. L’administració local ja ha creat plans d’actuació en determinades zones, per exemple per evitar que el propietari realitzi reformes que implicarien un encariment del lloguer. El govern local també ha aprovat una limitació de l’augment dels lloguers: el 10% per sobre de la mitjana del preu de lloguer de la zona. D’aquesta manera els lloguers antics permeten mantenir la mitjana per sota del què la pressió del mercat comportaria.
En la seva història, Berlín ja va afrontar després de la Primera Guerra Mundial una gran demanda d’habitatge. Eren els temps de la República de Weimar, d’ideologia marcadament social-demòcrata. Des de l’administració local es va impulsar el planejament dels primers projectes d’habitatge social de Berlín. Els nous habitatges havien de ser públics, socials, confortables, lluminosos i salubres. Al capdavant de l’equip redactor hi figurava l’arquitecte expressionista Bruno Taut, molt influenciat pel concepte de ciutat-jardí anglès. Hi van col·laborar els arquitectes Martin Wagner, Walter Gropius, Heinrich Tessenow i Hans Scharoun entre d’altres. Van optar pel llenguatge de l’arquitectura moderna, deixant enrere l’ornament que havia caracteritzat l’arquitectura de l’època de l’Imperi alemany. A les zones exteriors se’ls va donar una gran importància i van ser desenvolupades pels paisatgistes Ludwig Lesser i Leberecht Migge. Sis dels grups d’habitatges realitzats a Berlín en aquesta època van ser declarats l’any 2008 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: Gartenstadt Falkenberg, Siedlung Schillerpark, Großsiedlung Britz, Wohnstadt Carl Legien, Weiße Stadt i Großsiedlung Siemensstadt.
El col·lectiu dels arquitectes de Berlín, representat pel seu Col·legi professional, fins ara no ha participat activament en aquest debat. Els premis d’arquitectura del 2016 recollits en l’exposició “da! Architektur in und aus Berlin 2016” mostren principalment projectes d’habitatge d’alt estàndard, rehabilitacions d’alta eficiència energètica i fins tot mostra un aparcament per a cotxets de nens. Es troba a faltar alguna referència al tema de l’habitatge social a Berlín. D’altra banda, és lamentable que gran part de l’arquitectura que es construeix avui dia en els solars més cèntrics de la ciutat sigui una còpia de l’arquitectura residencial de principis del segle passat, amb cornises i motius neoclàssics a les façanes inclosos.
El repte que suposa el creixement de la ciutat és fascinant. Esperem que tots els agents implicats en el procés, principalment arquitectes i administracions, trobin una resposta al nivell de les expectatives creades, tant a nivell arquitectònic com social.
Laura Gil, arquitecta. Corresponsal del COAC a Berlín, Alemanya
Berlin auf dem Weg zur Vier-Millionen-Stadt. Von Ulrich Zawatka. 13.01.2016. Der Tagesspiegel
Siedlungen der 1920er Jahre. Senatsverwaltung für Stadtsentwicklung und Umwelt. Berlin.de
Wohnungsnot. Berlin plant Microwohnungen für Studenten. Von Torsten Landsberg. 11.10.2016. Berliner Zeitung
Milieuschutz. Bezirk Mitte will Kiezbewohner vor Verdrängung schützen. Von Katrin Lange. 28.02.2015. Berliner Morgenpost.
Ausstellung der Architektenkammer im Stilwerk. Wie aus einer anderen Zeit. Von Bernhard Schulz. 14.03.2016. Der Tagessspiegel
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Reuniones individuales con Guida Maymó, corresponsal del COAC en Hamburgo
El martes 18 de octubre tendrá lugar una jornada dedicada a Alemania, con Guida Maymó, corresponsal del COAC en Hamburgo. Guida Maymó trabaja en LRW Architekten und Stadtplaner, despacho de arquitectos centrado en proyectos de vivienda de obra nueva y de planeamiento urbanístico de pequeños nuevos barrios o conjuntos edificados.
Hamburgo, y en general las grandes ciudades de Alemania, están creciendo demográficamente estos últimos años y hay una alta demanda de vivienda. Recientemente se ha querido apostar, al menos en una parte de las viviendas nuevas, por viviendas de alquiler reducido, hecho que hace necesario que los proyectos tengan unos costes de construcción económicos. El otro reto a que se enfrentan los arquitectos alemanes en estos momentos, es contruir barrios y conjuntos edificados que mezclen usos como son vivir y trabajar.
Si estáis interesados en reuniros con nuestra corresponsal durante media hora, enviad un correo electrónico a internacional@coac.net.