L’arquitectura i els arquitectes de Brasil, estan passant per un moment delicat ja sigui en l’àmbit privat o públic. Successives lleis han desvirtuat el paper del projecte com a categoria cultural autònoma. És habitual que les obres públiques siguin licitades sense projecte i que contractistes d’obres, a part de necessitar-los per construir, siguin contractats per projectar i dissenyar, això està afectant la qualitat de les obres realitzades amb fons públics. Sembla necessària la revisió d’aquestes lleis per tal de desenredar els processos de concessió de l’obra pública que faciliten l’ocultisme i les propines per tal d’accedir als projectes.

Però el país no para. Les previsions apunten que fins a finals de la dècada de 2030, Brasil construirà com mai s’havia construït abans. Més de 40 milions de llars s'afegiran als 66 milions existents a l'actualitat. En molts casos, més de la meitat de la ciutats seran afegides o renovades.

Els arquitectes brasilers es troben enfront d’un gran repte: superar l’escassa demanda de serveis professionals degut a l’actual crisi econòmica que ha aturat la construcció, i estar preparats per resoldre la planificació i el disseny de la construcció de noves zones urbanes del Brasil d’aquesta nova generació.

El Col·legi d’Arquitectes del Brasil (CBA) - col·lectiu compost per l‘Institut d’Arquitectes del Brasil (IAB), la Federació Nacional d'Arquitectes (FNA), Associació Brasilera d'Arquitectura Empreses (AsBEA), Associació Brasilera d'Arquitectes Paisatgistes (ABAP) i l'Associació Brasilera d'Arquitectura i Planificació Urbana ( ABEA) – proposa algunes estratègies per tal de millorar el desenvolupament arquitectònic del país. Per exemple, planteja la possibilitat que els futurs candidats a l'alcaldia de les ciutats, abans de ser elegits i per tal de poder ser valorats, puguin disposar d’una oferta d’obres i projectes a realitzar, compostes per estudis preliminars, avantprojectes, projectes complementaris i pressupostos amb especificacions de tot el treball. "Seria un compromís de transparència en l'administració pública i la millora de la qualitat de l'obra, temps i cost, amb un clar rebuig dels procediments que han proporcionat tanta corrupció en la realització d'obres públiques", va dir el president de la IAB, Sergio Magalhaes.

La “Lei de Licitações (559/2013)” està en projecte de revisió. Diversos senadors remarquen la importància de l'elecció, mitjançant licitació, de projectes complets per a les obres públiques, en la seva esmena, el senador Fernando Bezerra diu, "creiem que és essencial per al desenvolupament de la cultura i de la tècnica de l'arquitectura al Brasil que el gestor públic pugui tenir l'opció de licitar el seu projecte en forma de concurs públic ". El document ressalta que en la Unió Europea els concursos són obligatoris per a la contractació de projectes amb valors superiors a 162.000 euros.

El text actual de la llei conserva la possibilitat de fer una oferta per a les obres públiques per "contractació integrada". Es més, manté i amplia creant dues noves formes: la " contractació semi-integrada" i  el "diàleg competitiu". Totes tres, en la opinió de vàries entitats de l’àmbit arquitectònic, són altament perjudicials per a la qualitat, el preu i el temps de les obres públiques. Són instruments d’indefinició que comporten sobrepreu i possibilitant eleccions no basades en la qualitat ni en el bé comú, com s'ha demostrat àmpliament en molts escàndols.

La majora de la població li sembla incomprensible que el Senat insisteixi en la promoció d’instruments altament perjudicials per la qualitat i el preu de les obres públiques, que fomenten la corrupció fins i tot afectant als principals contractistes dels país com els involucrats en la “Lava-Jato” (important afer de corrupció pública). És incomprensible sobretot després de les declaracions del director del departament de projectes de l’Odebrecht, una de les principals constructores del Brasil.  El director va informar de les seves operacions en la compra de favors per a la realització de lleis que beneficiessin l’empresa, com les que regulen el  "sistema brasiler de licitació”. El projecte de llei està en aquests moments en anàlisi de la Cambra de Representants.

Els arquitectes brasilers estant treballant en aquesta realitat en transformació. Reclamant la responsabilitat del procés, en diàleg amb la societat que els ha donat la responsabilitat de pensar, dissenyar i construir a Brasil. El que volen és  arribar a un nou temps professional, per a benefici de l'arquitectura i la ciutat. Per obtenir ciutats més boniques, més ben planejades, més ben construïdes i socialment més justes.