Memorial Coluna Prestes: Niemeyer en la ciudad de Palmas, Brasil
El presente escrito es un homenaje al arquitecto brasileño Oscar Niemeyer, que tuvo una excelente relación con el Colegio de Arquitectos de Catalunya.
Esta obra de Oscar Niemeyer en el Estado de Tocantins no es muy conocida, quizás por situarse en una ciudad lejana de los centros de producción de cultura y de muy reciente creación. La ciudad tiene solo 27 años y fue fundada para ser capital de un Estado (Provincia) nuevo, creado a partir de la división de un Estado muy grande.
El Memorial Coluna Prestes fue inaugurado el 5 de octubre de 2001, destinado a abrigar la documentación referente a la marcha realizada por la Coluna Prestes, durante el Movimiento Tenentista de 1922. La marcha liderada por Luis Carlos Prestes recorrió cerca de 25 mil kilómetros en el interior de Brasil pregonando el final de la República Velha, la modernización del país y la realización de reformas sociales. El pasaje de la Coluna por el actual territorio tocantinense, a mediados de 1925, marcó fuertemente la historia de los municipios del entonces Norte Goiano. Posteriormente, Prestes, denominado el Cavaleiro da Esperança, ayudó a fundar, y se convirtió en militante del Partido Comunista Brasileiro - PCB.
Así como Luis Carlos Prestes, Oscar Niemeyer también militó en el Partido Comunista Brasileiro, talvez influenciado por el propio Prestes conforme relata Niemeyer en una entrevista concedida en ocasión de la exposición de su obra realizada en conmemoración a los 80 años del arquitecto en 1983.
En 1992 Niemeyer realiza el proyecto para la construcción de un memorial para la Coluna Prestes para ser construido en la Barra da Tijuca en Rio de Janeiro, oportunidad del arquitecto para homenajear a su amigo. Como la obra no fue realizada en Rio de Janeiro, el proyecto fue traído y ejecutado en Palmas, por invitación del entonces gobernador Siqueira Campos.
La idea de Niemyer sobre la implantación del memorial de la Praça dos Girassóis era ambiciosa, visionaba una reestructuración de los espacios conforme se constata en el texto abajo indicado:La idea sería reestudiar la plaza. Anunciar que se pretende hacerla más bonita, con cuatro campos de deporte, o playground protegido por un cuadrilátero de (10 x 10) de mangueiras (arboles),etc.
Las ideas de Niemeyer en cuanto a una mayor intervención en la plaza no fueron aceptadas por el gobierno tocantinense, pero las partes llegaron a un acuerdo sobre la construcción del memorial, siendo dada la orden para el inicio de la obra en el 09 de enero de 1997.
Terminada la obra y después del montaje de la exposición compuesta por fotografías, documentos y objetos personales de Luis Carlos Prestes, totalizando trescientas piezas donadas por la familia, el memorial fue inaugurado en fecha de 5 de octubre de 2001.
El edificio ocupa un área de 570,40 m², situado en la extremidad Sudoeste de la Praça dos Girassóis. El edificio está compuesto por dos niveles sobre una base elevada. En la planta baja se localiza la sala de exposición y en el subsuelo un auditorio con 99 lugares con acceso tanto por la sala de exposición como por el exterior, directamente de la plaza, dotado de cabina de proyección y sanitarios. El Memorial Coluna Prestes integra un conjunto histórico y cultural en homenaje a la Coluna Prestes, comprendiendo también un Monumento a los 18 do Forte del escultor Mauricio Bentes, y la escultura en bronce de Luis Carlos Prestes del mismo escultor, denominada O Cavaleiro da Luz. La escultura de Prestes se localiza al final de una promenade architectural, elemento recurrente en la obra de Niemeyer. En este caso, la rampa tortuosa simboliza la caminata de Prestes por el interior de Brasil. La presencia de esta escultura en la obra fue una propuesta del propio Niemeyer.
La forma del Memorial remite, haciendo un esfuerzo de asociación formal, a otras obras de Niemeyer. Las semejanzas son más perceptibles si compararnos el Memorial con la Iglesia de São Francisco de Assis construida en 1940, localizada en el conjunto de Pampulha en Belo Horizonte. En esta iglesia destacan las curvas, la transparencia, y el hormigón armado capaz de crear formas sinuosas y ligeras que tanto agradaban a Niemeyer. Otro edificio en el cual se observan semejanzas es la Biblioteca do Memorial da América Latina en São Paulo con su forma abovedada, interceptada por grandes vigas. En estos dos ejemplos, así como en el Memorial, la línea curva toma la forma abovedada, marcada por una pared de cerramiento en vidrio definiendo la transparencia, y la fuerte relación con el ambiente externo resaltando la ligereza sugerida y exaltada por Niemeyer.
Volviendo al Memorial, el edificio posee seis metros de altura en el punto máximo del vértice de la parábola arquitectónica. Sus fachadas Norte y Sur son compuestas por una pared de vidrio espejado cerrando la parábola que se proyecta tres metros al frente de esta pared protegiendo de la incidencia directa de los rayos solares. Esta piel de vidrio aporta la iluminación natural adecuada a los ambientes de exposición y la transparencia sugerida por el estilo de Niemeyer, llevando al observador a estar en contacto constante con el medio externo, con el conjunto histórico cultural al cual pertenece el monumento y la propia ciudad que lo circunda.
Al frente de esta pared de vidrio en ambas caras, Norte y Sur, existe un elemento en hormigón que representa las hojas de una palmera. Una expresión de la relación del proyecto con el sitio.
El edificio se destaca en el conjunto edificado de la capital. Adquirió un status de icono arquitectónico del estado, primeramente por la arquitectura inconfundible de uno de los mayores arquitectos de Brasil, así como por ser un rescate de la historia del estado.
El edificio del Memorial Coluna Preste es una demonstración de cómo la arquitectura puede ser simple sin dejar de ser bella.
Héctor Morelli, arquitecto.Corresponsal del COAC en Palmas, Estado de Tocantins, Brasil. Con la colaboración de Mara Kramer, arquitecta.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Memorial Coluna Prestes: Niemeyer a la ciutat de Palmas, Brasil
Aquest escrit és un homenatge a l'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer, que va tenir una excel·lent relació amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
L'obra d'Oscar Niemeyer a l'estat de Tocantins no és massa coneguda, potser perquè està situada en una ciutat llunyana dels centres de producció de cultura i creació més recent. La ciutat té només 27 anys i va ser fundada per ser capital d'un estat (província) nou, creat a partir de la divisió d'un estat molt gran.
El Memorial Coluna Prestes va ser inaugurat el 5 d'octubre de 2001, destinat a abrigar la documentació referent a la marxa realitzada per la Coluna Prestes durant el Moviment tenentista de 1922. La marxa, liderada per Luis Carlos Prestes, va recórrer prop de 25 mil quilòmetres a l’interior del Brasil pregonant el final de la República Velha, la modernització del país i la realització de reformes socials. El passatge de la Coluna per l'actual territori tocantinense, a mitjans de 1925, va marcar fortament la història dels municipis del llavors Nord Goiano. Posteriorment, Prestes, anomenat Cavaleiro dóna Esperança, va ajudar a fundar el Partit Comunista Brasileiro - PCB, del qual es convertí en militant.
Oscar Niemeyer també va militar a Partit Comunista Brasileiro, potser per influència del propi Prestes, segons relata Niemeyer en una entrevista amb motiu de l'exposició de la seva obra realitzada en commemoració dels 80 anys de l'arquitecte el 1983.
El 1992 Niemeyer realitza un projecte per a la construcció d'un memorial de la Coluna Prestes per a ser construït a la Barra da Tijuca, a Rio de Janeiro, oportunitat de l'arquitecte per homenatjar el seu amic. Com que l'obra no es va realitzar a Rio de Janeiro, el projecte va ser portat i executat a Palmas, per invitació del llavors governador Siqueira Campos.
La idea de Niemeyer sobre la implantació del memorial de la Praça dos Girassóis era ambiciosa, visionava una reestructuració dels espais, estudiar de nou la plaça. Es pretenia fer-la més bonica, amb quatre camps d'esport, o playground protegit per un quadrilàter de (10 x 10) mangueiras (arbres), etc.
Les idees de Niemeyer pel que fa a una major intervenció a la plaça no van ser acceptades pel govern tocantinense, però les parts van arribar a un acord sobre la construcció del memorial, iniciant-se l'obra el 9 de gener de 1997.
Acabada l'obra, i després del muntatge de l'exposició de fotografies, documents i objectes personals de Luis Carlos Prestes, amb un total de tres-centes peces cedides per la família, el memorial va ser inaugurat el 5 d'octubre del 2001.
L’edifici ocupa una àrea de 570,40 m², a la part sud-oest de la Praça dos Girassóis. L’edifici el conformen dos nivells sobre una base elevada. A la planta baixa es localitza la sala d’exposicions, i al subsòl un auditori de 99 places, amb accés tant per la sala d’exposicions com per l’exterior, directament de la plaça, i dotat de cabina de projecció i sanitaris. El Memorial Coluna Prestes integra un conjunt històric i cultural en homenatge a la Coluna Prestes, comprenent també un Monument als 18 do Forte de l’escultor Mauricio Bentes i l’escultura en bronze de Luis Carlos Prestes del mateix escultor, anomenada O Cavaleiro dóna llum. L’escultura de Prestes es localitza al final d’una "promenade architectural", element recurrent en l’obra de Niemeyer. En aquest cas, la rampa tortuosa simbolitza la caminada de Prestes per l'interior del Brasil. La inclusió d'aquesta escultura va ser una proposta del mateix Niemeyer.
La forma del Memorial remet, fent un esforç d'associació formal, a altres obres de Niemeyer. Les semblances són més perceptibles si comparem el Memorial amb l'Església de São Francisco de Assis construïda el 1940, localitzada en el conjunt de Pampulha, a Belo Horitzó. En aquesta església destaquen les corbes, la transparència i el formigó armat capaç de crear formes sinuoses i lleugeres que tant agradaven a Niemeyer. Un altre edifici amb el qual s'observen semblances és la Biblioteca do Memorial dóna Amèrica Llatina, a São Paulo, amb la seva forma de volta, interceptada per grans bigues. En aquests dos exemples, així com al Memorial, la línia corba pren la forma abovedada, marcada per una paret de tancament de vidre, amb una forta relació amb l'ambient extern, ressaltant la lleugeresa suggerida i exaltada per Niemeyer.
Tornant al Memorial, l'edifici posseeix sis metres d'altura en el punt màxim del vèrtex de la paràbola arquitectònica. Les seves façanes nord i sud són compostes per una paret de vidre emmirallat que tanca la paràbola que es projecta tres metres al capdavant d'aquesta paret protegint de la incidència directa dels raigs solars. Aquesta pell de vidre aporta la il·luminació natural adequada als ambients d'exposició i la transparència suggerida per l'estil de Niemeyer, portant a l'observador a estar en contacte constant amb el medi extern, amb el conjunt històric cultural al qual pertany el monument i la pròpia ciutat que l'envolta. Al capdavant d'aquesta paret de vidre en ambdues cares, nord i sud, hi ha un element de formigó que representa les fulles d'una palmera. Una expressió de la relació del projecte amb el lloc.
L'edifici del Memorial Coluna Prestes destaca en el conjunt edificat de la capital. Va adquirir un estatus d'icona arquitectònica de l'estat, primerament per l'arquitectura inconfusible d'un dels majors arquitectes del Brasil, així com per ser un rescat de la història de l'estat. El Memorial és una demostració de com l'arquitectura pot ser simple sense deixar de ser bella.
Hèctor Morelli, arquitecte corresponsal del COAC a Palmas, Estat de Tocantins, Brasil. Amb la col·laboració de Mara Kramer, arquitecta.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
BIA-AR. Bienal Internacional de Arquitectura de Argentina
Durante los últimos meses ha estado abierta la convocatoria a la Bienal Internacional de Arquitectura de Argentina 2016. Convocada por FADEA, Federación Argentina de Entidades de Arquitectos, la Bienal es un espacio de encuentro, exposición y diálogo para intercambiar ideas y experiencias relacionadas con la arquitectura, la ciudad y el paisaje.
Los postulantes (arquitectos argentinos, estudiantes de todas las facultades de arquitectura públicas y privadas del país, y despachos, secretarías o ministerios del territorio nacional argentino) pueden enviar proyectos realizados durante los últimos cinco años (de 2011 a 2016), dentro del ámbito profesional, académico o del sector público.
La BIA-AR 2016 lleva por título "Procesos" y pretende explorar el vínculo entre aquello intuitivo y los conocimientos obtenidos al desarrollar obras de arquitectura en relación a la sociedad.
Siguiendo el formato de la primera BIA-AR realizada en 2014 y denominada "Principios", todas las propuestas (ya sean prácticas profesionales, trabajos de taller, posgrado o investigación, o programas de ordenamiento urbano y del territorio), se organizan y presentan a partir de seis conceptos: ICONO, CONTEXTO, SISTEMA, MATERIA, VÍNCULOS e INVESTIGACIÓN. De esta manera se permite comparar más cuidadosamente los trabajos, independientemente del programa, la escala, la ubicación y el carácter de las propuestas.
Las realizaciones presentadas son distribuidas en cuatro secciones temáticas:
· "Sustentabilidad física y social". La cultura de valores toma conciencia desde los primeros estadios de un proyecto o de un desarrollo social. Arquitecturas en las que tanto trascende lo permanente como lo reciclado.
Ítems: urbanismo, recomposición urbana y de edificación, restauración e intervención, participación, inteligencia colectiva, reutilización y reciclaje.
· "Paisaje y ciudad". La noción de naturaleza se plantea sin escala y sin forma, lejos de prejuicios pintorescos o de forzada naturalización, para adentrarse en un modo de entender la vida, las relaciones y los espacios que la albergan, en que los umbrales toman protagonismo desdibujando las certezas del interior o las incertidumbres del exterior en favor de un espacio continuo y atravesado por referencias múltiples: culturales, sociales, éticas, técnicas y económicas.
Ítems: arquitecturas sin programa y de representación, espacios lúdicos y museísticos, parques temáticos y escenográficos, vacíos urbanos o periurbanos de usos alternativos, paisajes productivos e integración social-productiva.
· "Técnica, artesanía e industria". Tipo de red profesional –empresarial – industrial y grado de influencia de su naturaleza en el tipo de arquitectura. Complementada con el desarrollo y la aplicación de novedades en sus sistemas estructurales, constructivos o de acabados que, por su extensión y sistema de producción, están relacionados con la gran escala.
Ítems: gran escala, infraestructuras, ingeniería arquitectónica, producto, sistemas, edificios de uso deportivo, hospitalario, administrativo, empresarial, fabril y de transporte.
· "Política de oficio, tradición e innovación". Arquitecturas que por su escala o por su sistema de gestión profesional se tramitan desde los estudios y talleres, herederas de los sistemas de trabajo, investigación y gestión de la obra tradicional. Los principios de estos profesionales, junto con las estrategias y los procedimientos utilizados para extender las habilidades personales y del oficio, completándose con la identificación de técnicas e ingenios especiales relacionados con arquitecturas singulares, siempre de pequeña escala.
Ítems: pequeña escala, viviendas, edificios de uso social y colectivo, edificación e intervenciones urbanas de soporte o destinadas para la educación, la atención primaria de la salud, la atención de las personas mayores o discapacitadas, el pequeño comercio, el ocio, la reunión social, política o religiosa.
Las propuestas serán valoradas las próximas semanas y calificadas por los comisarios de la Bienal, obteniendo como reconocimiento quedar seleccionadas, distinguidas (9 propuestas) y premiadas, según cada sección temática.
Se desarrollará en octubre en la Ciudad de Córdoba un encuentro de dos días de simposios, coloquios y debates, con la participación de maestros arquitectos invitados, reconocidos internacionalmente. En 2014 el acto de clausura se realizó en la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, con Kasuzo Sejima como invitada, que realizó una conferencia.
Además, el programa incluye la publicación de un catálogo y la exposición de las obras de arquitectura seleccionadas y distinguidas en la BIA-AR. También la publicación monográfica de debate (eBook Scalae – about).
Maria Ribes, corresponsal del COAC en Buenos Aires.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
BIA-AR. Biennal Internacional d'Arquitectura d'Argentina
Durant els darrers mesos ha estat oberta la convocatòria a la Biennal Internacional d'Arquitectura d'Argentina 2016. Convocada per FADEA, Federación Argentina de Entidades de Arquitectos, la Biennal és un espai de trobada, exposició i diàleg per intercanviar idees i experiències relacionades amb l’arquitectura, la ciutat i el paisatge.
Els postulants (arquitectes argentins, estudiants de totes les facultats d’arquitectura públiques i privades del país, despatxos, secretaries i ministeris del territori nacional argentí) poden enviar propostes de projectes realitzats durant els darrers cinc anys (de 2011 a 2016), tant a Argentina com a l'exterior. Totes elles s'inclouran dins l’àmbit professional, l'acadèmic o el sector públic.
La BIA-AR 2016 porta per títol "Processos" i pretén explorar el vincle entre allò intuïtiu i els coneixements obtinguts en desenvolupar obres d’arquitectura en relació a la societat.
Segueix el format de la primera BIA-AR, realitzada el 2014 i denominada "Principis". Totes les propostes (ja siguin pràctiques professionals, treballs de taller, investigació o programes d’ordenament urbà i del territori), s’organitzen i presenten a partir de sis conceptes: ICONA, CONTEXT, SISTEMA, MATÈRIA, VINCLES i INVESTIGACIÓ. D’aquesta manera es permet comparar més acuradament els treballs, independentment del programa, l’escala, la ubicació i el caràcter de les propostes. Els arquitectes internacionals convidats també exposen amb el mateix format, editat per els comissaris de la Biennal).
Les realitzacions presentades són distribuïdes en quatre seccions temàtiques:
· "Sostenibilitat física i social". La cultura de valors pren consciència des dels primers estadis d'un projecte o d'un desenvolupament social. Arquitectures en les quals tant transcendeix el permanent com el reciclat.
Ítems: urbanisme, recomposició urbana i d'edificació, restauració i intervenció, participació, intel·ligència col·lectiva, reutilització i reciclatge.
· "Paisatge i ciutat". La noció de natura es planteja sense escala i sense forma, lluny de prejudicis pintorescs o de forçada naturalització, per endinsar-se en una forma d'entendre la vida, les relacions i els espais que l'alberguen, en què els llindars prenen protagonisme, desdibuixant les certeses de l'interior o les incerteses de l'exterior en favor d'un espai continu i atravessat per referències múltiples: culturals, socials, ètiques, tècniques i econòmiques.
Ítems: arquitectures sense programa i de representació, espais lúdics i museístics, parcs temàtics i escenogràfics, buits urbans o periurbans d'usos alternatius, paisatges productius i integració social -productiva.
· "Tècnica, artesania i indústria". Tipus de xarxa professional –empresarial – industrial i el grau d'influència de la seva natura en el tipus d'arquitectura. Complementada amb el desenvolupament i l'aplicació de novetats en els seus sistemes estructurals, constructius o d'acabats que, per la seva extensió i sistema de producció, estan relacionats amb la gran escala.
Ítems: gran escala, infraestructures, enginyeria arquitectònica, producte, sistemes, edificis d'ús esportiu, hospitalari, empresarial, fabril i transport.
· "Política d'ofici, tradició i innovació". Arquitectures que per la seva escala o pel seu sistema de gestió professional es tramiten des dels estudis i tallers, hereves dels sistemes de treball, investigació i gestió de l'obra tradicional. Els principis d'aquests professionals, junt amb les estratègies i els procediments utilitzats per estendre les habilitats personals i de l'ofici, completant-se amb la identificació de tècniques i enginys especials relacionats amb arquitectures singulars, sempre de petita escala.
Ítems: petita escala, habitatge, edificis d'ús social i col·lectiu, edificació i intervencions urbanes de suport o destinades a l'educació, l'atenció primària de la salut, l'atenció de les persones grans o discapacitades, el petit comerç, l'oci, la reunió social, política o religiosa.
En aquesta segona edició s’han rebut més de 800 propostes, que es complementaran amb els projectes dels arquitectes internacionals convidats. Les propostes seran valorades les pròximes setmanes i qualificades pels comissaris de la Biennal, que seleccionaran 9 propostes i premiaran 1 per a cada secció temàtica.
A meitat d’octubre es realitzarà a la Ciutat de Còrdova (Pabellón Argentino de la Universidad Nacional de Córdoba) una trobada de tres dies de simposis, col·loquis i debats, amb la participació de mestres arquitectes convidats. L'acte de cloenda es farà a la ciutat de Mendoza.
Recordant la BIA-AR 2014, els convidats internacionals foren Kazuyo Sejima, Paulo Mendes da Rocha, Anne Lacaton, Francisco Mangado i Toyo Ito (aquest últim, per raons de salut, finalment no va poder assistir). L’acte de cloenda va realitzar-se a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, amb una conferència magistral de Kasuyo Sejima, un vídeo preparat per Toyo Ito i un resum de les conclusions obtingudes durant la Biennal.
El programa de la Biennal inclou la publicació d'un catàleg i l'exposició dels projectes seleccionats, així com una publicació monogràfica de debat (eBook Scalae – about).
La Biennal està convocada per FADEA, Federación Argentina de Entidades de Arquitectos, i organitzada pel Colegio de Arquitectos de la Provincia de Córdoba i ARQA. La direcció general és d'Alberto Gorbatt, la direcció científica de Félix Arranz i la museogràfica d'Hernán Bisman.
Maria Ribes i Eritja, corresponsal del COAC a Buenos Aires, Argentina.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español