Exposició: "Mirades Aire. Contraforma", de Maria Diví i Joan Diví
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
L’aire és allò que mai no veiem i, tanmateix, ens sosté. Ens envolta, ens travessa, ens dona alè i moviment. És absència i presència alhora: no té cos, però és condició de tota forma. Sense aire no hi ha veu, no hi ha respir, no hi ha vida.
La seva naturalesa invisible només es revela quan entra en contacte amb allò que el delimita. El moviment que genera, el buit que omple, la lleugeresa que sosté. L’aire és la contraforma de l’existència: la part callada que fa possible el soroll, el silenci que acompanya cada gest, la matèria intangible que modela allò tangible.
En la nostra vida quotidiana oblidem sovint que vivim immersos en ell, com peixos dins l’aigua. Però l’aire és la primera i l’última cosa que toquem: el primer crit i l’últim sospir. Entre aquests dos instants, l’aire és company constant i discret, espai de llibertat i record de fragilitat.
L’exposició Mirades Aire: Contraforma, amb fotografies de Maria Diví i Joan Diví (Girona) - la tercera del cicle Mirades que promou la Demarcació de Girona del COAC-, vol ser un exercici de mirada cap a l’invisible, una invitació a reconèixer la bellesa del que no es deixa atrapar. Perquè la vida, com l’aire, només es fa visible quan es mou, quan ens transforma i deixa una empremta fugaç en el temps.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La seva naturalesa invisible només es revela quan entra en contacte amb allò que el delimita. El moviment que genera, el buit que omple, la lleugeresa que sosté. L’aire és la contraforma de l’existència: la part callada que fa possible el soroll, el silenci que acompanya cada gest, la matèria intangible que modela allò tangible.
En la nostra vida quotidiana oblidem sovint que vivim immersos en ell, com peixos dins l’aigua. Però l’aire és la primera i l’última cosa que toquem: el primer crit i l’últim sospir. Entre aquests dos instants, l’aire és company constant i discret, espai de llibertat i record de fragilitat.
L’exposició Mirades Aire: Contraforma, amb fotografies de Maria Diví i Joan Diví (Girona) - la tercera del cicle Mirades que promou la Demarcació de Girona del COAC-, vol ser un exercici de mirada cap a l’invisible, una invitació a reconèixer la bellesa del que no es deixa atrapar. Perquè la vida, com l’aire, només es fa visible quan es mou, quan ens transforma i deixa una empremta fugaç en el temps.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La Maria és psicòloga, llicenciada per la Universitat de Girona i amb un màster en neuropsicologia per l’Hospital de Sant Pau. Fascinada per la complexitat de la ment humana, entén la fotografia com una altra manera de mirar, una forma de captar emocions, gestos i silencis.
En Joan és fotògraf amb més de deu anys d’experiència en el camp de la imatge documental i comercial. Va cursar un màster en fotografia a l’Escola Universitària ERAM de Girona i desenvolupa projectes visuals per a marques, espais i persones, sempre amb una mirada espontània i
Organitza:
Patrocina:
