Patrimoni Arquitectònic Educatiu


PRESENTACIÓ

Des del món clàssic, un dels àmbits que ha dotat d’identitat les comunitats al llarg del temps ha estat l’educació. Més enllà dels llaços socials o de la ubicació geogràfica, haver compartit una mateixa educació orientada a un tipus ideal d’humanitat ha estat i és una de les constants de l’evolució de les diferents cultures fins a l’actualitat.

Malgrat això, sovint, els aprenentatges han ocupat espais informals, itinerants, ocasionals i en molts casos insalubres. Històricament càtedres, palestres, aules, gimnasiums, etc., s’han desenvolupat tant a l’espai públic: en carrers, portalades i porxos com en espais privats: els propis habitatges de mestres o estudiants. Tan sols en alguns casos es realitzen construccions específiques per a l’ús educatiu i no són majoritàries.

Més endavant, a occident i ja a l’Edat Mitjana amb la consolidació de les institucions universitàries apareixen els primers edificis de tipus educatiu, primer seguint models vinculats als espais de culte, per incorporar posteriorment espais cada cop més especialitzats. A partir dels segles XVIII i XIX ja trobem espais dedicats també a l’àmbit infantil o escolar, on els arquitectes projecten segons l’estil de cada època, tot dialogant amb mètodes docents, normatives,  polítiques institucionals i el context social.

Finalment, i més enllà dels edificis projectats ja d’origen com a escoles o universitats, els espais educatius han continuat ocupant edificis existents, alguns d’ells també amb valors patrimonials, essent una pràctica que en l’actualitat compleix, a més a més, criteris de sostenibilitat. Aquestes intervencions, molt condicionades també per les necessitats de confort, plantegen també reflexions sobre quins valors han de prevaldre.

L’objectiu de les jornades  és generar, a partir d’aquests reptes i oportunitats, un debat i reflexió sobre la necessària posta en valor del Patrimoni Arquitectònic Educatiu, per evitar que les transformacions que s’hi duen a terme o inclús els processos de ruïna i abandonament, impliquin la pèrdua dels valors documentals, però també per veure mètodes, processos i projectes d’intervenció que han aconseguit incorporar aquests valors a projectes educatius actuals.

Per afrontar aquesta complexitat, el curset s’estructura en dos grans blocs. El primer sobre edificis universitaris i el segon sobre edificis escolars. S’exposaran casos on l’ús educatiu planteja, conflictes entre els valors de l’edifici com a document arquitectònic i pedagògic històric (que es troben en totes les escales: campus, edificis, espais interiors, revestiments, mobiliari, etc.)  i l’adequació de l’espai per tal d’assolir el confort i la configuració necessaris per la pràctica docent.

PRESENTACIÓN

Desde el mundo clásico, uno de los ámbitos que ha dotado de identidad las comunidades a lo largo del tiempo ha sido la educación. Más allá de los lazos sociales o de la ubicación geográfica, haber compartido una misma educación orientada a un tipo ideal de humanidad ha sido y es una de las constantes de la evolución de las diferentes culturas hasta la actualidad.

Sin embargo, a menudo, los aprendizajes han ocupado espacios informales, itinerantes, ocasionales y en muchos casos insalubres. Históricamente cátedras, palestras, aulas, gimnasiums, etc., se han desarrollado tanto en el espacio público: en calles, portales y porches como en espacios privados: las propias viviendas de maestros o estudiantes. Sólo en algunos casos se realizan construcciones específicas para el uso educativo y no son mayoritarias. 

Más adelante, en occidente y ya en la Edad Media con la consolidación de las instituciones universitarias aparecen los primeros edificios de tipo educativo, primero siguiendo modelos vinculados a los espacios de culto, para incorporar posteriormente espacios cada vez más especializados. A partir de los siglos XVIII y XIX ya encontramos espacios dedicados también al ámbito infantil o escolar, donde los arquitectos proyectan según el estilo de cada época, dialogando con métodos docentes, normativas, políticas institucionales y el contexto social.

Finalmente, y más allá de los edificios proyectados ya de origen como escuelas o universidades, los espacios educativos han continuado ocupando edificios existentes, algunos de ellos también con valores patrimoniales, siendo una práctica que en la actualidad cumple, además, criterios de sostenibilidad. Estas intervenciones, muy condicionadas también por las necesidades de confort, plantean también reflexiones sobre qué valores deben prevalecer.

El objetivo de las jornadas es generar, a partir de estos retos y oportunidades, un debate y reflexión sobre la necesaria puesta en valor del Patrimonio Arquitectónico Educativo, para evitar que las transformaciones que se llevan a cabo o incluso los procesos de ruina y abandono, impliquen la pérdida de los valores documentales, pero también para ver métodos, procesos y proyectos de intervención que han conseguido incorporar estos valores a proyectos educativos actuales.

Para afrontar esta complejidad, el cursillo se estructura en dos grandes bloques. El primero sobre edificios universitarios y el segundo sobre edificios escolares. Se expondrán casos donde el uso educativo plantea, conflictos entre los valores del edificio como documento arquitectónico y pedagógico histórico (que se encuentran en todas las escalas: campus, edificios, espacios interiores, revestimientos, mobiliario, etc.) y la adecuación del espacio para alcanzar el confort y la configuración necesarios para la práctica docente.

COMITÈ ORGANITZADOR:
Mariona Genís Vinyals, Dra. arquitecta directora
Judit Taberna Torres, arquitecta directora
Victoria Bassa Garrido, arquitecta
Doris Österle, estudiant de disseny
Queralt Garriga, Dra. arquitecta
Dídac Gordillo, arquitecte


REPRESENTANTS DE LA JUNTA DIRECTIVA:
Àlex Gràvalos i Torner, secretari tècnic de l'AADIPA
Marta Urbiola i Domènech, tresorera de l'AADIPA
CONTACTE:
Correu electrònic: aadipa.curset42@coac.net









Amb la col·laboració de:  

Logo Capell    Logo Arquia                    
Amb el suport de: