Propers Actes
ArquiLlibres: Dona una segona vida als llibres d...
ArquiLlibres: Dona una segona...
Exposició: Llum interior
Exposició: Llum interior
Exposició 'Viure en Comunitat en les cooperatives d...
Exposició 'Viure en...
Presentació del veredicte de la 4a Mostra d’Arquitectura...
Presentació del veredicte de la...
Domesticar la casa i el carrer - Conferència de Cierto...
Domesticar la casa i el carrer -...

PRESENTACIÓ | PROGRAMA | VIATGE / VISITES | INSCRIPCIONS | VÍDEOS |
PRESENTACIÓ
Des del món clàssic, un dels àmbits que ha dotat d’identitat les comunitats al llarg del temps ha estat l’educació. Més enllà dels llaços socials o de la ubicació geogràfica, haver compartit una mateixa educació orientada a un tipus ideal d’humanitat ha estat i és una de les constants de l’evolució de les diferents cultures fins a l’actualitat.
Malgrat això, sovint, els aprenentatges han ocupat espais informals, itinerants, ocasionals i en molts casos insalubres. Històricament càtedres, palestres, aules, gimnasiums, etc., s’han desenvolupat tant a l’espai públic: en carrers, portalades i porxos com en espais privats: els propis habitatges de mestres o estudiants. Tan sols en alguns casos es realitzen construccions específiques per a l’ús educatiu i no són majoritàries.
Més endavant, a occident i ja a l’Edat Mitjana amb la consolidació de les institucions universitàries apareixen els primers edificis de tipus educatiu, primer seguint models vinculats als espais de culte, per incorporar posteriorment espais cada cop més especialitzats. A partir dels segles XVIII i XIX ja trobem espais dedicats també a l’àmbit infantil o escolar, on els arquitectes projecten segons l’estil de cada època, tot dialogant amb mètodes docents, normatives, polítiques institucionals i el context social.
Finalment, i més enllà dels edificis projectats ja d’origen com a escoles o universitats, els espais educatius han continuat ocupant edificis existents, alguns d’ells també amb valors patrimonials, essent una pràctica que en l’actualitat compleix, a més a més, criteris de sostenibilitat. Aquestes intervencions, molt condicionades també per les necessitats de confort, plantegen també reflexions sobre quins valors han de prevaldre.
L’objectiu de les jornades és generar, a partir d’aquests reptes i oportunitats, un debat i reflexió sobre la necessària posta en valor del Patrimoni Arquitectònic Educatiu, per evitar que les transformacions que s’hi duen a terme o inclús els processos de ruïna i abandonament, impliquin la pèrdua dels valors documentals, però també per veure mètodes, processos i projectes d’intervenció que han aconseguit incorporar aquests valors a projectes educatius actuals.
Per afrontar aquesta complexitat, el curset s’estructura en dos grans blocs. El primer sobre edificis universitaris i el segon sobre edificis escolars. S’exposaran casos on l’ús educatiu planteja, conflictes entre els valors de l’edifici com a document arquitectònic i pedagògic històric (que es troben en totes les escales: campus, edificis, espais interiors, revestiments, mobiliari, etc.) i l’adequació de l’espai per tal d’assolir el confort i la configuració necessaris per la pràctica docent.
Mariona Genís Vinyals, Dra. arquitecta directora
Judit Taberna Torres, arquitecta directora
Victoria Bassa Garrido, arquitecta
Doris Österle, estudiant de disseny
Queralt Garriga, Dra. arquitecta
Dídac Gordillo, arquitecte
REPRESENTANTS DE LA JUNTA DIRECTIVA:
Àlex Gràvalos i Torner, secretari tècnic de l'AADIPA
Marta Urbiola i Domènech, tresorera de l'AADIPA
CONTACTE:
Correu electrònic: aadipa.curset42@coac.net