Encuentros individuales con la corresponsal del COAC en Chandigarh, India
Imatge:
High Court Le Corbusier, Chandigarh © Eduardo Gulot Creative Commons
Desde el Servicio Internacional del COAC, seguimos programando encuentros individuales con los corresponsales del COAC en distintos países. La cuarta jornada de este año está dedicada a la India y se dirige a los colegiados interesados en trabajar o que ya tengan proyectos en este subcontinente asiático.
Los arquitectos interesados podrán reunirse con Ariadna Álvarez, corresponsal del COAC en Chandigarh, para intercambiar impresiones sobre la ciudad y sobre la India en general. Los sectores que están en crecimiento y donde hay más oportunidades son los de vivienda, sostenibilidad urbana, urbanismo e infraestructuras (tren y transporte público urbano).
Las reuniones, de media hora cada una, tendrán lugar el martes 14 de junio a partir de las 10 h, en la sede de Plaça Nova. Si estáis interesados, podéis pedir una cita con la corresponsal enviando un correo electrónico a internacional@coac.net
Con la Red de Corresponsales del COAC se pretende incrementar las oportunidades para trabajar en el extranjero de la forma más cualificada posible, manteniendo los vínculos con Catalunya y con los arquitectos que continúan ejerciendo aquí.
Los arquitectos interesados podrán reunirse con Ariadna Álvarez, corresponsal del COAC en Chandigarh, para intercambiar impresiones sobre la ciudad y sobre la India en general. Los sectores que están en crecimiento y donde hay más oportunidades son los de vivienda, sostenibilidad urbana, urbanismo e infraestructuras (tren y transporte público urbano).
Las reuniones, de media hora cada una, tendrán lugar el martes 14 de junio a partir de las 10 h, en la sede de Plaça Nova. Si estáis interesados, podéis pedir una cita con la corresponsal enviando un correo electrónico a internacional@coac.net
Con la Red de Corresponsales del COAC se pretende incrementar las oportunidades para trabajar en el extranjero de la forma más cualificada posible, manteniendo los vínculos con Catalunya y con los arquitectos que continúan ejerciendo aquí.
27/05/2016
Trobades individuals amb la corresponsal del COAC a Chandigarh, Índia
Imatge:
High Court Le Corbusier, Chandigarh © Eduardo Gulot (Creative Commons)
Des del Servei Internacional del COAC, continuem programant trobades individuals amb els corresponsals del COAC a diversos països. La quarta jornada d'aquest any es dedicarà a l'Índia i està dirigida als col·legiats interessats a treballar en aquest subcontinent asiàtic, o que ja hi tinguin projectes en curs.
Els arquitectes interessats podran reunir-se amb Ariadna Álvarez, corresponsal del COAC a Chandigarh, per intercanviar impressions sobre la ciutat i l'Índia en general. Els sectors que estan en creixement al país, i on hi ha més oportunitats, són l’habitatge, l'urbanisme, la sostenibilitat urbana i les infraestructures (tren i transport públic urbà).
Les reunions, de mitja hora cada una, tindran lloc el dimarts 14 de juny a partir de les 10 h, a la seu de plaça Nova. Si hi esteu interessats, podeu demanar una cita amb la corresponsal enviant un correu electrònic a internacional@coac.net.
Amb la Xarxa de Corresponsals del COAC es pretén, a partir de l'intercanvi d'informació i l'ajut mutu, augmentar les oportunitats per treballar a l'estranger de la forma més qualificada possible, mantenint alhora els vincles amb Catalunya i els arquitectes que hi segueixen exercint.
Els arquitectes interessats podran reunir-se amb Ariadna Álvarez, corresponsal del COAC a Chandigarh, per intercanviar impressions sobre la ciutat i l'Índia en general. Els sectors que estan en creixement al país, i on hi ha més oportunitats, són l’habitatge, l'urbanisme, la sostenibilitat urbana i les infraestructures (tren i transport públic urbà).
Les reunions, de mitja hora cada una, tindran lloc el dimarts 14 de juny a partir de les 10 h, a la seu de plaça Nova. Si hi esteu interessats, podeu demanar una cita amb la corresponsal enviant un correu electrònic a internacional@coac.net.
Amb la Xarxa de Corresponsals del COAC es pretén, a partir de l'intercanvi d'informació i l'ajut mutu, augmentar les oportunitats per treballar a l'estranger de la forma més qualificada possible, mantenint alhora els vincles amb Catalunya i els arquitectes que hi segueixen exercint.
27/05/2016
Jing Jin Ji. Quan la ciutat esdevé infinita
Vista aèria de Jing jin ji © Oriol Peus
El 14 d'abril del 2014, durant una reunió ordinària del Congrés del Partit Comunista, el president de la República Popular de la Xina, Xi JinPing dóna el seu vistiplau a la que serà la ciutat més extensa mai planejada. Si bé per a l'antropòleg francès Claude Levi-Strauss tota ciutat és el resultat d'una multitud de decisions preses al llarg de segles, per als xinesos serà només una qüestió de dies.
Sobre una basta regió de 217.000 km2 (1), que comprèn les ciutats de BeiJing, TianJin i les grans ciutats de Hebei (popularment coneguda com a "Ji"), es crearà una àrea súper-metropolitana amb una estimació de 130 milions d'habitants l'any 2050. La construcció de les primeres infraestructures ja ha començat.
Beijing ha esdevingut massa densa i atapeïda, amb més de 17 milions d'habitants a l'àrea metropolitana. Tot i tenir la xarxa de metro més gran del món i enormes autopistes urbanes, la ciutat queda irremeiablement col·lapsada dia rere dia. Pel que fa a pol·lució, també és a dalt de tot del rànquing mundial. La indústria siderúrgica al voltant de Beijing és la més productiva del món, generant una atmosfera irrespirable per als seus habitants. Així, el govern preveu oxigenar la gran ciutat traslladant edificis administratius, universitats i grans centres sanitaris a l'espai entre Beijing i Tianjin.
Per la seva banda, Tianjin és ja la quarta ciutat de la Xina en termes de població, amb 11 milions d'habitants, i la seva economia està totalment disparada. El port de Tianjin ja és el desè més gran del món, amb un moviment de 13 milions de contenidors TEU l'any (per tenir una referència, el port de Barcelona en mou 1,6 milions, només la dècima part) (2).
Les ciutats de Hebei properes a les dues metròpolis, TangSang, Qinhuadao, Shijiazhuang, entre d'altres, també tindran un paper important, aportant uns 7 milions d'habitants. Les estimacions de les Nacions Unides (3) per al creixement de la població a la Xina és que sobre el 2030 arribarà al pic del creixement total, mentre que el flux de població que es trasllada de zones rurals a urbanes continuarà creixent fins al 2050.
La intenció del govern per poder aglutinar tot aquest bast territori és crear una gran xarxa interurbana de ferrocarrils d'alta velocitat que connectin els principals nodes de la trama urbana, de tal manera que es trigui uns 60 minuts d'un extrem a l'altre (4). La distància urbana ja no és mesurada en quilòmetres sinó en temps. Aquesta basta operació urbanística és una de les mesures dins del pla estratègic del govern xinès per reactivar la seva economia, que mai ha deixat de créixer des del 1989, quan el president Deng Xiao Ping va iniciar les reformes del país passant d'una economia comunista a una economia de mercat.
El fet de fusionar Beijing amb Tianjin dóna com a resultat una megalòpolis que serà el motor econòmic del nord de la Xina, que juntament amb la regió del delta del riu Yangzhe a l'Est (Shanghai + Suzhou) i la del delta del riu de la Perla al Sud (ShenZhen + Guanzhou, antic Canton) seran les grans súper àrees econòmiques.
I pel que fa a la sostenibilitat, hi ha algun pla? Doncs també. The China Center for International Economic Exchanges (CCIEE) està desenvolupant un nou model de creixement industrial per reduir dràsticament les emissions de gasos contaminats i obrir un nou camí cap a una economia més sostenible amb predomini de les energies renovables. (5)
Així, el govern de la república popular de la Xina vol fer de la nova megalòpolis un model que pretén anar reproduint arreu del país, tal com es fa actualment amb les noves ciutats. Totes elles viren entorn a un mateix patró de creixement, donant com a resultat ciutats molt similars entre elles, per no dir idèntiques.
Si HiperCatalunya(6), un projecte de recerca sobre el creixement potencial del territori de Catalunya, va ser un estudi teòric sense projecte real, Jing JIn Ji serà, molt possiblement, un projecte real sense estudi teòric.
"Si al tocar terra a Turde no hagués llegit el nom de la ciutat escrit en grans lletres, hagués cregut arribar al mateix aeroport del qual vaig partir. Els suburbis que vaig haver d'atravessar no eren diferents d'aquells altres, amb les mateixes cases groguenques i verdoses [...]¿Per què venir a Turde?, em preguntava. I ja volia marxar. —Pots reprendre el vol quan vulguis—em digueren—, però arribaràs a una altra Turde, igual punt per punt. El món es cobert per una única Turde que no comença ni acaba, només canvia el nom del seu aeroport." Les ciutats invisibles. Italo Calvino
(1) newgeography.com
(2) dades del World Shipping Council referents al 2013.
(3) united nations demographic ans social statistics.
(4) article al The New York times
(5) paulsonistitute.org
(6) llibre sobre la exposicio HIPERCAT al Macba, varis autors, 2003
Sobre una basta regió de 217.000 km2 (1), que comprèn les ciutats de BeiJing, TianJin i les grans ciutats de Hebei (popularment coneguda com a "Ji"), es crearà una àrea súper-metropolitana amb una estimació de 130 milions d'habitants l'any 2050. La construcció de les primeres infraestructures ja ha començat.
Beijing ha esdevingut massa densa i atapeïda, amb més de 17 milions d'habitants a l'àrea metropolitana. Tot i tenir la xarxa de metro més gran del món i enormes autopistes urbanes, la ciutat queda irremeiablement col·lapsada dia rere dia. Pel que fa a pol·lució, també és a dalt de tot del rànquing mundial. La indústria siderúrgica al voltant de Beijing és la més productiva del món, generant una atmosfera irrespirable per als seus habitants. Així, el govern preveu oxigenar la gran ciutat traslladant edificis administratius, universitats i grans centres sanitaris a l'espai entre Beijing i Tianjin.
Per la seva banda, Tianjin és ja la quarta ciutat de la Xina en termes de població, amb 11 milions d'habitants, i la seva economia està totalment disparada. El port de Tianjin ja és el desè més gran del món, amb un moviment de 13 milions de contenidors TEU l'any (per tenir una referència, el port de Barcelona en mou 1,6 milions, només la dècima part) (2).
Les ciutats de Hebei properes a les dues metròpolis, TangSang, Qinhuadao, Shijiazhuang, entre d'altres, també tindran un paper important, aportant uns 7 milions d'habitants. Les estimacions de les Nacions Unides (3) per al creixement de la població a la Xina és que sobre el 2030 arribarà al pic del creixement total, mentre que el flux de població que es trasllada de zones rurals a urbanes continuarà creixent fins al 2050.
La intenció del govern per poder aglutinar tot aquest bast territori és crear una gran xarxa interurbana de ferrocarrils d'alta velocitat que connectin els principals nodes de la trama urbana, de tal manera que es trigui uns 60 minuts d'un extrem a l'altre (4). La distància urbana ja no és mesurada en quilòmetres sinó en temps. Aquesta basta operació urbanística és una de les mesures dins del pla estratègic del govern xinès per reactivar la seva economia, que mai ha deixat de créixer des del 1989, quan el president Deng Xiao Ping va iniciar les reformes del país passant d'una economia comunista a una economia de mercat.
El fet de fusionar Beijing amb Tianjin dóna com a resultat una megalòpolis que serà el motor econòmic del nord de la Xina, que juntament amb la regió del delta del riu Yangzhe a l'Est (Shanghai + Suzhou) i la del delta del riu de la Perla al Sud (ShenZhen + Guanzhou, antic Canton) seran les grans súper àrees econòmiques.
I pel que fa a la sostenibilitat, hi ha algun pla? Doncs també. The China Center for International Economic Exchanges (CCIEE) està desenvolupant un nou model de creixement industrial per reduir dràsticament les emissions de gasos contaminats i obrir un nou camí cap a una economia més sostenible amb predomini de les energies renovables. (5)
Així, el govern de la república popular de la Xina vol fer de la nova megalòpolis un model que pretén anar reproduint arreu del país, tal com es fa actualment amb les noves ciutats. Totes elles viren entorn a un mateix patró de creixement, donant com a resultat ciutats molt similars entre elles, per no dir idèntiques.
Si HiperCatalunya(6), un projecte de recerca sobre el creixement potencial del territori de Catalunya, va ser un estudi teòric sense projecte real, Jing JIn Ji serà, molt possiblement, un projecte real sense estudi teòric.
"Si al tocar terra a Turde no hagués llegit el nom de la ciutat escrit en grans lletres, hagués cregut arribar al mateix aeroport del qual vaig partir. Els suburbis que vaig haver d'atravessar no eren diferents d'aquells altres, amb les mateixes cases groguenques i verdoses [...]¿Per què venir a Turde?, em preguntava. I ja volia marxar. —Pots reprendre el vol quan vulguis—em digueren—, però arribaràs a una altra Turde, igual punt per punt. El món es cobert per una única Turde que no comença ni acaba, només canvia el nom del seu aeroport." Les ciutats invisibles. Italo Calvino
(1) newgeography.com
(2) dades del World Shipping Council referents al 2013.
(3) united nations demographic ans social statistics.
(4) article al The New York times
(5) paulsonistitute.org
(6) llibre sobre la exposicio HIPERCAT al Macba, varis autors, 2003
Oriol Peus, Arquitecte, corresponsal del COAC a Beijing, Xina.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Pont Arquitectònic als Països Baixos, del 15 al 17 de juny
Imatge:
Biblioteca de Mecanoo a Delft © Montanha Mágica Livros
El Col·legi organitza, conjuntament amb l’arquitecta membre de la nostra Xarxa de Corresponsals Marta Companys, un viatge de 3 dies de durada a les ciutats holandeses de Rotterdam, Amsterdam i Delft. La visita té com objectiu que els despatxos d’arquitectura participants coneguin de primera mà el mercat holandès, estableixin contacte amb els despatxos d’arquitectura d’allà, visitin diferents projectes arquitectònics innovadors i puguin contrastar i compartir les seves principals preocupacions a l’hora d’internacionalitzar-se.
Visites programades
A més de les visites a institucions governamentals d'internacionalització com són l'ICEX i ACCIÓ, l’agenda prevista inclou trobades amb despatxos d'arquitectes locals com ara Mecanoo, Siheruis i possiblement OMA i visites entre les quals podem destacar la que es farà al co-housing de Social Wonen de Delft; a diversos monuments històrics restaurats recentment a Delft; a la zona d’Amsterdam coneguda amb el nom de “Eye-Overhoeks”, on està planificat construir-hi molt en els propers anys; i al Rijksmuseum, on ens acompanyaran els arquitectes holandesos que han participat en la restauració feta l’any 2014 pel despatx sevillà Cruz y Ortiz. Malgrat que el Pont finalitza el dia 17, existeix la possibilitat d'allargar el viatge fins el 18 de juny, coincidint amb la “Dag van de architectuur”, la “Setmana de l’Arquitectura”.
PROGRAMA: consulteu-ne els detalls aquí.
BASES PER PARTICIPAR I INSCRIPCIONS: consulteu les bases per poder inscriure-us aquí (inclou formulari a omplir)
DATA LÍMIT PER INSCRIURE’S: Atenció prórroga de la data límit d'inscripció que passa a ser el 27 de maig a les 20h.
Per a qualsevol dubte o aclariment podeu contactar amb internacional@coac.net
15/05/2016