Somos Premio Nacional de Cultura 2019!
Este reconocimiento ha sido concedido «por la contribución a la construcción de un país moderno mediante la arquitectura y el urbanismo, desde sus diversas sedes territoriales y por haber impulsado la reivindicación de este patrimonio en Cataluña. La atención especial que el COAC ha dedicado los últimos años al archivo ha generado donaciones relevantes de la mayor parte de arquitectos y urbanistas del país. La cuidadosa custodia y difusión de este material de proyectos técnico, urbanístico y fotográfico erige el Archivo del COAC en un centro de documentación de consulta obligada para arquitectos e historiadores de ámbito nacional e internacional, que prestigia la arquitectura catalana».
Más de 145 años al servicio de la cultura arquitectónica
La decana del COAC, Assumpció Puig, ha destacado que "este premio reconoce el papel de la arquitectura en la sociedad, especialmente su dimensión cultural, a menudo desconocida" y ha subrayado que "el premio es de todos los colegiados y colegiadas que, con su apoyo y colaboración, permiten desarrollar una intensa actividad cultural en las once sedes colegiales repartidas por el territorio”.
En sus más de 145 años de historia, el Colegio se ha consolidado como una institución al servicio de la cultura arquitectónica, situando entre sus objetivos la recuperación y difusión del legado de los arquitectos, otorgar voz a la arquitectura más contemporánea y tejer complicidades con otras disciplinas.
El prestigio cultural del Colegio recae en el Archivo Histórico, la Biblioteca, el Servicio de publicaciones, los Premios, pero también las conferencias, debates, la actividad formativa, exposiciones y las múltiples colaboraciones que a lo largo de los años se han ido sucediendo.
El Archivo Histórico, que este año celebra el cincuenta aniversario, es un referente europeo para el estudio de la arquitectura, con más de dos millones de documentos, a través de los que se escribe la historia de nuestro país. La Biblioteca es la segunda de Europa en número de volúmenes sobre arquitectura, con más de 180.000 referencias. En cuanto a las publicaciones, el Colegio a lo largo de su trayectoria ha impulsado más de 400 títulos, entre los que destaca la revista Cuadernos de arquitectura y urbanismo, que se publica desde 1944, ofreciendo una visión crítica de la arquitectura y reflexionando sobre la contribución de los arquitectos a la realidad de su entorno.
Los Premios Nacionales de Cultura, máxima distinción cultural en Cataluña
El Premio, que será entregado en el 4 de julio en el Teatro El Artesano del Prat de Llobregat, ha recaído también en Maria Bohigas, Jaume Cabré, Federación de Ateneos de Cataluña, Litterarum Mora de Ebro, Museo de Lleida, Josefina Matamoros, Clara Peya, Josep Ponsatí y Carme Ruscalleda.
Los Premios Nacionales de Cultura, que otorga el CoNCA desde el año 2009, son la distinción más importante en el campo de cultura en Cataluña. Estos premios reivindican la creatividad como verdadero símbolo de un país con dinamismo cultural que toma la cultura como parte constitutiva de su personalidad e identidad histórica.
Estos galardones se entregan a las personas, entidades o instituciones de cualquier ámbito territorial que sean merecedoras de un reconocimiento institucional por su contribución singular a la cultura catalana y su enaltecimiento.
El jurado, formado por los miembros del Plenario del CoNCA, valora la excelencia, la innovación, la trayectoria y la proyección de las candidaturas, así como su contribución durante el año anterior al de la concesión.
Docents i arquitectes dibuixen conjuntament el futur dels nous espais d'aprenentatge
La millora metodològica i didàctica als centres docents és una qüestió que és damunt la taula els últims anys, però ara ja no és cosa només dels mestres. Així va quedar demostrat el passat divendres 15 de març quan la sala del Paranimf de la Universitat de Barcelona va omplir-se amb docents i arquitectes per a la jornada ‘Nous espais, nous aprenentatges’, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Fundació Bofill i el Departament d’Educació.
Com hem de transformar les escoles i els instituts? Com podem afavorir l’aprenentatge a través dels espais educatius? Com han de ser les aules del futur? Quin potencial tenen els edificis i quins reptes plantejarà transformar-los? Aquestes i moltes altres qüestions es van abordar en un matí de ponències i tallers, enllaçats i presentats per Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC, que són només el punt de partida d’un intens treball que comença ara per crear els nous espais d’aprenentatge.
I en aquest sentit es va posicionar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, que va reivindicar l’arquitectura revolucionària del GATCPAC per reclamar la creació de “nous dissenys que trenquin amb la rigidesa dels espais i s’obrin a la polivalència per fer una arquitectura educativa més versàtil”. Una arquitectura capaç de transformar els espais, però “feta sempre a partir de criteris estrictament pedagògics”.
Durant la primera part de la jornada es van presentar tres casos d’èxit, com l’Escola La Mirada amb els arquitectes Jordi Adell i Júlia Nabona; l’Escola Farigola del Clot amb l’equip mayorga + fontana arquitectes o l’Escola Lola Anglada amb el projecte Smart Classroom de la UOC, que gràcies a la col·laboració entre equips docents i arquitectes, han transformat els seus espais per adaptar-los als seus projectes educatius. Tres projectes que van reforçar la tesi de Fanny Figueras, docent de l’IES Moisès Broggi, que prèviament havia exposat la importància d’afavorir l’aprenentatge a través dels espais educatius.
Però més enllà dels casos que ja s’han posat en pràctica, com es pot dur a terme un canvi real i generalitzat al territori? En tres espais paral·lels, el proper de mig miler d’asssistents a la jornada van debatre i generar idees per establir ‘Nous criteris de construcció’, per a la ‘Transformació dels centres educatius’ o per a la creació de les ‘Aules de futur i noves tecnologies’. Uns tallers que van permetre posar de relleu les necessitats dels centres i els docents per transformar l’espai i les possibles solucions dels arquitectes.
El COAC, un agent implicat
L’aprovació de la Llei de l'Arquitectura del 2017 preveu la promoció de l’arquitectura a les escoles i des d’aleshores, un dels objectius del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya és apropar aquesta disciplina a les aules. Que col·lectius com els arquitectes i els docents puguin cooperar per millorar els entorns educatius genera sinergies que, tal com va remarcar la degana del COAC, Assumpció Puig, en la cloenda de la jornada, “tenen un gran valor”. Puig també va remarcar que “som conscients de la importància que els espais educatius tenen en el procés d’aprenentatge d’infants i joves, i creiem fermament que el nostre col·lectiu pot aportar expertesa en aquest àmbit per millorar-los”. Isabel Vilaseca, presidenta de la Fundació Jaume Bofill, i Josep Gonzàlez-Cambray, director general de Centres Públics del Departament d'Educació, van tancar també la jornada.
A banda d’aquesta col·laboració amb el Departament d’Educació i la Fundació Jaume Bofill, el COAC també ha impulsat altres iniciatives en el món educatiu, com el programa educatiu ‘ArquiEscola’, un projecte curricular i transversal a totes les matèries per apropar l'arquitectura a partir de les noves estratègiques pedagògiques d'ensenyament significatiu i treball per projectes. Un programa que s’està posant a prova mitjançant les experiències amb diverses escoles del projecte Aliances Magnet. També són prova del compromís del COAC amb la transformació educativa els tallers que impartiran arquitectes en centres educatius del programa ‘Arquitectura a les Aules’ de la Setmana d’Arquitectura.
Ets arquitecte/a expert en el camp educatiu? Revisa els teus perfils de la Borsa de Treball!
La Borsa de Treball del COAC ha incorporat dos nous perfil professional a la seva plataforma per aquells arquitectes que vulguin destacar en el seu perfil que són experts en arquitectura i educació o en intervencions en centres educatius. Per tal de registrar-ho, cal seguir els següents passos:
· Entrar a la Borsa de Treball com a arquitecte col·legiat
· Accedir a 'El meu perfil'
· Clicar a 'Filtres/Preferències'
· Seleccionar una de les opcions: 'ArquiEscola - Taller d'Arquitectura' o 'Intervenció en centres educatius'
Acte organitzat conjuntament amb:
Amb el suport de: 
Els vídeos de la jornada: | ||||
 | Reptes dels nous espais, Josep Bargalló, conseller d'Educació Veure el vídeo | | Com podem afavorir l'aprenentatge a través dels espais educatius? Fanny Figueras, professora de l'IES Moisès Broggi Veure el vídeo | |
| Banc d'experiències | | Taller: nous criteris de construcció Veure el vídeo | |
| Taller: Transformació dels centres educatius Veure el vídeo | | Taller: Aules de futur i noves tecnologies Veure el vídeo | |
| Cloenda - Conclusions dels tallers - Assumpció Puig, degana del COAC - Isabel Vilaseca, presidenta de la Fundació Bofill - Josep Gonzàlez-Cambray, director general de centres públics del Departament d'Educació Veure el vídeo | |||
Programa d’atenció social als col·legiats
L’objectiu és estar al seu costat i el dels familiars directes en moments i situacions difícils, i ajudar-los a fer-hi front fent ús dels recursos més indicats per a cada situació.
Per fer-ho, comptem amb el personal especialitzat que atén de forma individualitzada i totalment confidencial, recomanant les opcions més adients per a cada cas, assessorant en els processos a realitzar i fent-ne seguiment un cop iniciats.
Àmbits de l’assessorament
Es dona informació i s'assessora pel que fa a:
- Obtenció de prestacions econòmiques de caràcter social
- Llargues malalties (accidents, tractaments oncològics i malalties cròniques, entre d’altres)
- Tramitació dels ajuts estipulats a la Llei de dependència
- Persones amb discapacitat o diversitat funcional
- Salut mental
- Obtenció del servei d’atenció domiciliària i de teleassistència
- Cura de la gent gran: opcions sobre centres residencials, centres de dia i centres sociosanitaris
- Atenció a la dona: espai de drets
- Atenció i prevenció de la violència masclista
- Assessorament sobre la infància i l’adolescència
- Assessorament als familiars dels arquitectes finats
Contacta’ns, estem amb tu!
El servei es dona de forma presencial a la seu del COAC a Barcelona, sempre a hores convingudes els dimecres de 9 a 16 h i els dijous de 9 a 14 h.
Per sol·licitar una entrevista es pot fer enviant un correu electrònic a treballsocial@coac.net o bé trucant al telèfon d’Atenció a l’Arquitecte 933067803.
La Pia Almoina de Girona commemora els 40 anys de BCIN
L’edifici de la Pia Almoina de Girona, seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) des de l’any 1979, celebra els 40 anys de la Declaració, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic.
Per a commemorar la Declaració BCIN, la Demarcació de Girona del COAC està preparant una exposició permanent de la història de l’edifici, des dels seus orígens, on a l’època medieval va acollir una institució benèfica fundada per Arnau d’Escala l’any 1228 per donar almoina als pobres; com a Escoles Pies entre 1856 i 1972, període quan es realitzà la reforma historicista de la façana; i finalment, des de 1973 com a seu de la Demarcació de Girona del COAC, incloent-hi l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, l’Associació Girona Guide Services, i la cafeteria-restaurant Bau Bar.
L’edifici de la Pia Almoina de Girona (*)
L’edifici consta de planta baixa i tres pisos en el cos lateral dret (el més antic) i quatre en l'esquerre. Aquest es va crear a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó nord-oest, que va anar creixent de manera orgànica, tot ampliant-se amb les successives adquisicions de cases veïnes.
Cal remarcar l'interès de les façanes. La principal, formada per un gran parament de carreus, presenta tres parts diferenciades. A la planta baixa, s'obren dues portes, la més gran amb arc de mig punt i dovelles de grans dimensions, coronada per una escultura de la Mare de Déu. En els dos pisos següents hi ha petites finestres coronelles, les del primer amb dues columnes i capitells i, les del segon, més senzilles, amb una sola columna. La composició segueix el model de l'arquitectura del gòtic civil català, semblant a la façana del carrer Sant Honorat del Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat de Barcelona. El cos superior manté un mateix tipus d'obertura, encara que de menors dimensions, i coronen l'edifici uns merlets. La façana est, fruit d'una ampliació posterior, també ofereix tres cossos diferenciats, amb un mur gòtic inferior, construcció intermèdia renaixentista i arcuacions recents sota el teulat. La torre central articula i unifica els dos cossos laterals.
Amb la instal·lació de les Escoles Pies, l’any 1856, s'adequà l'edifici a ús escolar gràcies al projecte de Miquel Madurell i Rius. En aquest període, entre 1921 i 1926, és quan l'arquitecte Josep Danés restaurà la façana gòtica del nord amb criteris historicistes, modificant algunes obertures i afegint el pis superior amb els merlets. Aquest centre educatiu va romandre en funcionament, exceptuant els tres anys de la guerra civil, fins al 1973.
El 1973, el COAC comprà l’edifici a les germanes. Durant un breu període va haver-hi una reflexió sobre la reforma que s’havia de dur a terme. Finalment, entre 1973 i 1983 Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla van rehabilitar l'edifici per convertir-lo en la seu de la Demarcació de Girona del COAC. El projecte és una mostra d'intervenció contemporània en un edifici històric íntimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironí. La intervenció que van fer a la façana del pati té un disseny geomètric, a base de volums construïts en ferro i vidre que se superposen a través de línies ascendents, una inclinada i l’altra, vertical.
El 1983, i un cop acabades les obres de canvi d’ús, el COAC ha realitzat diversos projectes per adaptar l’edifici als nous temps i als serveis que ha anat incorporant, com la biblioteca, la sala d’actes, l’arxiu històric i l'espai social i cultural situat a la planta baixa o, fins i tot, més recentment, una reforma de l’escala per adaptar-la als nous criteris d’eficiència energètica.
(*) Font: Fitxes de recerca de l’Arxiu Històric del COAC a Girona.